El 8 de maig de 1753 és va posar la primera pedra i el Marques de la Mina va resoldre consagrar el temple a Sant Miquel, Príncep dels Àngels i patró de casa seva. Les obres van finalitzar al 1755 i el 27 de setembre del mateix any es va beneir i consagrar al culte amb una gran festa.
La façana, d'un barroc classicista, està distribuïda en tres cossos, el central més alt, delimitats per dos pisos de dobles columnes. Al centre hi ha la porta, amb frontó triangular, i al seu damunt es realçava la façana amb tres escultures al centre Sant Miquel de l'artista Pere Costa i féu les imatges laterals de Sant Elm i Santa Maria de Cervelló el seu deixeble Carles Grau .
L'altar major original era obra de Deodat Casanoves, contenia la imatge de l'arcàngel titular, obra de Lluís Bonifaç. A l'interior, decorat en daurat i blau, anys després és va afegir el sobri mausoleu del Marqués de la Mina obra de Joan Enrich .
El primer rector Francisco Bruguera Lladó va encarregar a Elies Rogent una restauració que començà al gener de 1863 que va fer endarrerir l'altar major fins el fons, descloure una nova cúpula, així com obrir tres naus separades per columnes toscanes i desapareixent l'altar major original en aquesta nova obra.
Durant la guerra civil el temple va patir la destrucció del mausoleu del Marquès de la Mina i les escultures que adornaven la façana, i la campana va ser llençada al mar essent recuperada anys desprès per un bus.
L'any 1968 és construí l'actual altar major aquest cop amb un estil molt mes funcional obra dels arquitectes de la casa Raventós, i finalment l'any 1992 és reposà a la façana la nova imatge de Sant Miquel de l'escultor Emili Colom.
